Autor: Oriol Agramunt (@OriolAgramunt)
Les enquestes electorals no són una ciència exacta, sinó que són una estimació que realitzen els sociòlegs a través de l’estadística inferencial. És a dir, obtenen informació sobre la intenció de vot d’una mostra representativa de persones i intenten generalitzar els resultats al conjunt de la població. Les enquestes poden mostrar una tendència general però totes tenen un marge d’error.
A més a més, en els darrers anys, a Espanya, la política s’ha polaritzat. Els parlaments autonòmics i estatals estan més fragmentats, hi ha diferents forces polítiques i la irrupció de Podem i Ciutadans ha desbancat el tradicional binomi Partit Popular-Partit Socialista. És per aquesta raó que és més complicat realitzar prediccions sobre els resultats electorals, ja que hi ha més varietat de partits que opten a governar i cada cop més gent deixa enrere la pràctica de votar al mateix partit i va canviant depenent de les eleccions.
Partint d’aquesta base, alguns mitjans han utilitzat sovint les enquestes i sondejos com a instrument d’influència política. La majoria de diaris encarreguen a empreses privades la seva pròpia enquesta per publicar-la posteriorment. A vegades, algunes d’aquestes enquestes tenen el seu biaix particular i tot i que sovint mostren resultats força semblants, solen afavorir lleugerament al partit polític més afí al mitjà en qüestió.
Algunes de les empreses privades que solen realitzar empreses pels mitjans de comunicació són GAD3, que sol treballar per La Vanguardia, GESOP, que ho sol fer per El Periódico o NC Report per La Razón. En les últimes enquestes NC Report preveu una majoria parlamentària de PP, Cs i Vox, mentre que GAD3 i GESOP preveuen una majoria de PSOE, Podem i els partits nacionalistes.
De totes formes, hi ha un baròmetre mensual que plasma els resultats obtinguts d’enquestes electorals i altres qüestions a nivell estatal i autonòmic. Es tracta del baròmetre del CIS, el Centre d’Estudis Sociològics. S’entrevisten a 2.500 persones de tot el territori espanyol de forma aleatòria. Al tractar-se d’un organisme oficial i públic, podria considerar-se com el més objectiu ja que no ha de retre comptes amb cap empresa privada que el finança. Ara bé, les especulacions sobre que volen afavorir al partit polític que està en el govern no passen desapercebudes.
Des de que Pedro Sánchez va ser nomenat president d’Espanya, el 2 de juny de 2018, després de la moció de censura a Mariano Rajoy per la condemna per corrupció al seu partit, les seves perspectives electorals van millorar considerablement respecte els mesos anteriors i molts diaris afins a partits de dretes han volgut desacreditar el president del centre d’estudis, el sociòleg José Félix Tezanos, al·legant que vol afavorir al PSOE i influenciar a la gent a l’hora de votar.
Des d’aleshores alguns mitjans com El Mundo, La Razón, El Español, Ok Diario o l’ABC han rebatejat el nom del centre d’estudis sociològics d’Espanya, i ara la majoria li diuen “El CIS de Tezanos”.
En el cas d’Ok Diario va més enllà, i juguen amb el fet que afirmen que el president de la organització cuina els resultats de les enquestes per afavorir als socialistes i l’anomenen “el chef Tezanos”.
El sociòleg José Felix Tezanos va ser nomenat president del CIS al juliol de 2018, poc després del canvi de govern a la Moncloa. Militant del PSOE des del 1973, va abandonar la comissió executiva del seu partit per dirigir el centre d’estudis. Des de la majoria de mitjans anteriorment esmentats sempre s’ha posat en dubte la seva professionalitat, al·legant que ha estat nomenat a dit, en canvi, quan els anteriors presidents del CIS havien estat nombrats pel govern de Mariano Rajoy i publicaven baròmetres que vaticinaven una victòria del Partit Popular, cap d’ells es qüestionava la seva labor com a professionals.
El principi 2 del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Evitar prejudicis per informacions sense prou fonament) afirma que “No s’han d’usar expressions injurioses ni difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit a entitats públiques o privades”. En aquest cas, cap dels mitjans aporta proves respecte la suposada mala praxis professional de Tezanos.
Per exemple, és el cas de la següent notícia, que parla de la caiguda de Podem a les expectatives electorals incloses dins el baròmetre del mes de febrer de 2018, quan Cristóbal Torres Albero, el predecessor de José Félix Tezanos, n’era el seu president:
Com podem veure, en l’entradeta de la notícia s’hi escriu “La primera encuesta del CIS con estimación de voto… confirma que los electores ya no confían en el mensaje de los de Pablo Iglesias”. Es ven de forma dogmàtica, com una veritat absoluta quan, a l’inici d’aquest article ja s’ha explicat que les enquestes electorals no són una ciència exacta.
Un altre cas seria el de El Español, que tampoc acusa a Cristobal Torres de cuinar els resultats a l’estudi del febrer de l’any passat.
Okdiario ha arribat a anomenar “Pinocho Tezanos” al president del CIS. Una calúmnia que pretén danyar la reputació de la persona. Tot i que després al web ho van canviar i van treure el terme pinocho, mai no han fet una disculpa pública.
En el tesaure de l’ètica periodista s’hi pot llegir en el principi de veritat que el periodisme ha d’aportar informacions precises amb cura i rigor, i evitar la difamació i la calúmnia. Fet que també recull el Principi VI dels Principis internacionals de la ètica en el periodisme de la UNESCO (respecte per la privacitat i la dignitat humana) “la protecció de la reputació dels altres, la prohibició de la calúmnia i la difamació”. En els anteriors exemples, al no poder-se provar el que estan explicant, podríem considerar-ho una calúmnia.
Pel que fa a la rectificació, la FIP (Federació Internacional de Periodistes), en el seu article 6, afirma que els periodistes han de rectificar aquelles informacions que siguin errònies o perjudicials.
Així doncs, i en vista dels arguments exposats, m’agradaria que es veiés la parcialitat amb què els anteriors mitjans tracten els resultats del baròmetre del CIS, quan estimen una pujada o victòria d’un dels seus partits afins, ho tracten com veritats indiscutibles, en canvi, quan preveuen una caiguda electoral d’aquests, dubten de la parcialitat dels encarregats de fer-la.
A tall de conclusió, m’agradaria recalcar la importància de tractar les enquestes i sondejos electorals com el que són, una predicció feta a través de dades recollides després d’entrevistar a un número determinat de persones i generalitzades al número total de la població.
Deontologia Periodística 