La difusió d’especulacions sobre l’avió desaparegut de Malaysia Airlines

Autora: Adriana Valero (@adrianadengra)

Fa poc més d’un any, concretament el 8 de març del 2014, mitjans d’arreu del món informaven que un avió de la companyia Malaysia Airlines amb destinació a la Xina havia desaparegut amb 227 passatgers a bord i 12 tripulants de cabina. El vol MH370, que es dirigia a Pequín des de Kuala Lumpur, va perdre el contacte amb els controladors aeris i, des d’aquell moment, ni les autoritats ni la línia aèria no han aconseguit localitzar l’aeronau.

Des d’un primer moment, la investigació sobre la desaparició de l’avió va girar entorn de diverses hipòtesis. Paral·lelament, els mitjans van iniciar les seves pròpies indagacions sobre el “misteriós” vol a través de la difusió de conjetures, especulacions i rumors. Per citar alguns exemples significatius, el Daily Mail afirmava que la desaparició de l’avió malaisi podria ser el primer cas de “cyber-segrest” del món. El diari britànic apuntava la possibilitat que uns hackers s’haguessin fet amb el control de l’avió a través del mòbil.

En una altra línia, la cadena nord-americana CNN convidava al programa CNN Newsroom a Brad Meltzer , autor de novel·les de misteri i suspens, per participar en l’anàlisi sobre la localització de l’avió. Beltzer va exposar una sèrie de teories sobrenaturals i conspiratòries basades en especulacions que en cap moment van ser contrastades. El presentador del programa, Don Lemon, lluny de qüestionar el testimoni de l’escriptor, va mostrar-se agraït de les intervencions d’aquest. Segons va explicar durant l’entrevista, Lemon estava tractant de traslladar al debat la possibilitat que es plantejava molta gent: que l’explicació s’escapés del nostre enteniment.

Però no va ser la CNN l’únic mitjà que es va fer ressò d’aquestes teories. Channel 4 dedicava una peça a explicar totes les especulacions al voltant de la desaparició de l’aeronau -abduccions d’aliens entre d’altres- i concloïa l’article amb una comparació del cas del vol malaisi amb la sèrie americana Lost. Tot i que en cap moment afirmava que aquestes teories fossin certes, es limitava a exposar-les seguides dels arguments que podien confirmar-les. La premsa internacional i nacional també va dedicar articles a narrar el llistat de possibilitats sense fonaments sobre la localització de l’avió. Així, La Nación, La Vanguardia o el Boston.com exposaven totes les conjetures, acompanyant-les en els tres casos d’entradetes que manifestaven que “les hipòtesis creixien, mentre que la investigació no avançava”.

Així doncs, atenent a la difusió de rumors analitzats anteriorment, diversos mitjans no haurien respectat el principi de veritat en el tractament de la desaparició del vol MH370. D’acord amb l’article III de la Declaració de principis sobre la conducta dels periodistes de la Federació Internacional de Periodistes (FIP), “El periodista no informarà sinó sobre fets dels quals coneix l’origen, no suprimirà informacions essencials i no falsificarà documents”. En aquest cas, la primera part de l’article quedaria totalment vulnerada, ja que en els mitjans esmentats els periodistes haurien informat sobre conjetures sense cap origen fonamentat.

Continuant amb el Codi Deontològic Europeu de la Professió Periodística, el quart article estableix que “l’emissió de notícies ha de realitzar-se amb veracitat, a través d’activitats verificadores i comprovadores oportunes i amb imparcialitat en l’exposició, descripció i narració dels mateixos. Els rumors no han de confondre’s amb les notícies”. Així doncs, en els casos tractats els mitjans donen difusió a conjetures, no només presentant hipòtesis no verificades i contribuint a la distorsió, sinó també aportant testimonis que aporten opinions que en cap moment són contrastades.

També cal destacar que alguns mitjans han difós rumors que afectarien directament a l’honor del pilot, ja que apunten que aquest es podria haver suïcidat i, per tant, seria el responsable de la mort de tota la tripulació. És el cas de The Huffington Post, que es feia ressò de la teoria d’alguns experts en aviació i titulava la peça com “MH370: ‘Pilot Zaharie Shah Committed Suicide & Killed Everyone Else On Malaysia Airlines Flight’” o de la pròpia BBC, que també es preguntava a l’enunciat si podria haver estat un suïcidi.

Així doncs, els mitjans, de nou, haurien faltat al principi de veritat, ja que no haurien respectat articles com el II del Codi deontològic dels periodistes catalans, que estableix que el periodista ha de “difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d’expressions o qualificatius injuriosos”. D’acord amb aquest article, la difusió d’especulacions que vinculessin la desaparició del vol al suïcidi del pilot constituïren afirmacions sense base suficient que lesionen la seva dignitat i que, per tant, els mitjans haurien d’haver evitat a tota costa.

Anuncis

El cas de Bobbi Kristina o les males praxis del periodisme

Autora: Mireia Rom (@mireiarom)

Bobbi Kristina, la filla de Whitney Houston, es troba en coma induït des que el passat 11 de febrer va ser trobada inconscient a la banyera de l’habitació de l’hotel on s’allotjava.

  Aquest fet demanava un tractament periodístic d’especial cura i sensibilitat que, malauradament, no es va complir. Ben al contrari, diversos mitjans van començar una sèrie d’especulacions que poc s’avenen amb els principis ètics de la professió. L’ABC, per exemple, no va tenir cap dubte a l’hora de comparar el cas de Bobbi Kristina amb el de la seva mare. Més enllà que les dues havien estat trobades inconscients en una banyera, el diari aventurava que Bobbi Kristina “s’havia enfrontat als mateixos dimonis que van afectar els seus pares, que públicament havien confessat la seva lluita contra l’addicció [a les drogues]”. A més, basant-se en una “font propera a la família”, assegurava que Bobbi Kristina no hauria pogut superar la pèrdua de la seva mare.

Aquesta informació vulnera el punt 2 del codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que assegura que cal evitar afirmacions o dades imprecises sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones. La informació que ofereix aquest mitjà no s’ha verificat, de manera que també aniria en contra del principi de veritat del tesaure de l’ètica periodística. Encara que haguessin trobat drogues a la seva habitació, no s’ha demostrat que Bobbi Kristina n’hagués consumit abans de morir i encara menys que aquestes tinguessin a veure amb la causa de la mort. De la mateixa manera, tampoc hi ha cap prova que la jove s’hagués intentat suïcidar. Així ho assegurava El País dies més tard, tot i que també es feia ressò dels “rumors” sobre la possible inculpació de Nick Gordon, germanastre i parella de la jove. Tornem a les conjectures.

D’altra banda, molts mitjans (entre els quals, l’ABC, El Periódico, La Vanguardia i l’Ara) van haver de desmentir que Bobbi Kristina seria desconnectada el dia de l’aniversari de la mort de la seva mare tal com havien assegurat. De tots ells, només l’Ara atribuïa la informació al The New York Post en el titular.

Així mateix, l’Ara, La Vanguardia i l’ABC també van vulnerar el dret a la intimitat dels afectats. En primer lloc, després que els metges asseguressin la mort cerebral de la jove, l’Ara va publicar: “I és que el pessimisme s’ha degut apoderar de la família després de cinc dies d’ingrés en què no hi ha hagut cap bona notícia”. En segon lloc, La Vanguardia indicava que un membre de la família havia assegurat que Bobbi Brown, el pare de la jove, “havia estat plorant sense parar des d’ahir”. Per últim, l’ABC es feia ressò d’una informació publicada al The New York Post i explicava: “Quan la família es va adonar que l’activitat cerebral era mínima, van deixar anar un crit que va terroritzar tot l’hospital”.

Totes aquestes informacions resulten del tot prescindibles. Tothom pot suposar l’estat de dolor en què es troba la família davant d’una situació tan complicada. Precisament per això els periodistes s’haurien de frenar a l’hora d’envair la seva privacitat i intimitat, punt que recullen tots els codis deontològics de la professió. En aquest cas, el que ho resumeix més bé és el punt 4 del codi deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE), que assegura que “en el tractament informatiu d’assumptes en què hi hagi elements de dolor o aflicció, el periodista evitarà la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies”. També s’afegeix que quan es tracti de persones ingressades en un hospital, les restriccions sobre la intromissió a la intimitat seran encara més estrictes.

Per totes aquestes raons, les notícies esmentades no passarien cap revisió deontològica. Si una cosa no se sap, és millor reconèixer-ho que no pas especular. A més, mai s’haurien de publicar rumors o conjectures, no només perquè no s’han demostrat, sinó sobretot pel perill que tenen de lesionar la dignitat o menysprear les persones afectades. Hem passat d’atribuir el coma de Bobbi Kristina a la seva addicció a les drogues o a un intent de suïcidi a acusar de possible agressor la seva parella. I cap mitjà no ha publicat cap rectificació, sinó que les informacions i les contrainformacions se succeeixen les unes a les altres sense criteri ni rigor.

Fa pensar el fet que, després de tres anys de la mort de Whitney Houston, els mitjans cometin els mateixos errors a l’hora de tractar el cas de la seva filla.