Fregant el mal gust

Autora: Julia Tercero del Agua

El dijous 12 de març de 2015 diversos mitjans es feien ressò de la notícia, succeïda la nit anterior, que un agent de la Policia Nacional es va pixar en una estelada a Calella. L’agent, que formava part de les brigades d’antidisturbis instal·lades a Calella des del mes de setembre, anava begut i va cridar consignes antiindependentistes. Es tracta d’uns fets d’alt valor simbòlic, noticiables, per tant, i també sensibles, però que, aïllats, no tenien massa transcendència.

És per això especialment rellevant el tractament informatiu que en va fer el diari El Punt-Avui. Fidel al seu marcat to independentista, i sota el paraigües groc del hashtag #Catalunyavolviureenllibertat, el diari va publicar la notícia a la portada i amb el següent titular: “Un agent de la Policía Nacional begut es pixa en una estelada a Calella. Va ser l’únic mitjà que ho va publicar en portada. Probablement, a les redaccions dels altres mitjans aquesta notícia es va descartar perquè no era massa agradable.

A més, a El Punt-Avui la informació estava extensament ampliada, a pàgina sencera, a l’interior del diari, on s’explicava també que no hi va haver cap denúncia i es concretaven les reaccions de l’alcaldessa de Calella i del cos policial. També s’aportaven dos antecedents de casos en què uns militars, mesos enrere, havien estripat estelades.

Haver inclòs la notícia en portada, i el tractament informatiu que se’n va fer, relacionant l’agent amb tot el conjunt del cos policial, encara que va ser un fet aïllat i el policia no es trobava de servei (per tant, era indiferent la seva professió) denoten una forta tendenciositat en la línia editorial del diari. D’altra banda, i per fer la informació més objectiva, potser hauria estat interessant incloure en la contextualització alguna referència a l’existència de casos oposats: de catalans amb banderes espanyoles. Com que no va ser així, l’efecte aconseguit és el d’atiar l’odi dels independentistes catalans cap als espanyols i cap als cossos policials espanyols més concretament. N’és una prova el reguitzell de comentaris en aquest sentit que la notícia en la seva versió digital.

Aquest fet, si bé en un grau mínim, atempta contra un dels més bàsics principis deontològics: el de fomentar valors tan universals com la pau. El principi VIIIè del codi deontològic de la UNESCO així ho explica:

A true journalist stands for the universal values of humanism, above all peace, democracy, human rights, social progress and national liberation, while respecting the distinctive character, value and dignity of each culture, as well as the right of each people freely to choose and develop its political, social, economic and cultural systems.

Cal apuntar, però, que encara que l’acte de l’agent també anava en contra de diversos valors universals referits anteriorment, el mitjà té una vocació de servei públic pel qual ha de tenir molta cura amb la manera com publica la informació.

De tota manera, el titular de la portada també contravé un dels més polèmics principis de la deontologia periodística: el del bon gust. Si bé certament el concepte està poc definit, no seria molt atrevit considerar el “es pixa” d’un cert mal gust com per anar a la portada.

L’article 30 de la Resolució 1003 Sobre l’Ètica en el Periodisme del Consell d’Europa diu que “In journalism, controversial or sensational items must not be confused with subjects on which it is important to provide information.”[En periodisme, els elements de controvèrsia o sensacionalisme no han de ser confosos amb els temes sobre els quals és important aportar informació].

La publicació de la notícia altres mitjans, com La Vanguardia, VilaWeb, o 20minutos, era més proporcionada en la seva extensió i en la situació de la notícia dins els diaris. A més, els tres titulars deien “orina” en comptes de “es pixa” o “se mea”. Però la font principal de totes aquestes notícies i, per tant, també el seu tractament, era d’El Punt-Avui.

La deontologia periodística a les portades

Autora: Judit Sellart (@JuditSellart)

En ocasions les portades poden transgredir els principis de la deontologia periodística. Podem fixar-nos en dos exemples il·lustratius: una portada de l’ABC (“Tenemos un problema”, amb el dibuix d’una Ñ) i la consegüent resposta d’El Punt-Avui (“Tenim un problema”, amb el dibuix d’una Ç) del març del 2012.

Segons el primer article del codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya cal “observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d’ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets”. És clar que en aquestes portades els rotatius no respecten aquesta recomanació ni tampoc atenen a altres principis de l’ètica i la qualitat informativa (veritat, justícia, llibertat i responsabilitat).

imatge_portades

En primer lloc, el principi de veritat queda afectat per una manca de cura i rigor, ja que no s’estan transmetent informacions precises i exactes, com a màxim interpretacions de la realitat i de manera molt subjectiva. Hi ha veritablement un “problema” com a tal? En realitat, aquest suposat “problema” només són les opinions sobre el panorama polític català de dues opcions ideològiques radicalment oposades, identificades amb aquests dos diaris. En aquest sentit també queda afectada la neutralitat valorativa, ja que no es separa la informació de l’opinió. Sobre aquest aspecte, l’article 17 del codi deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) també estableix clarament que cal distingir “entre els fets que es narren i el que poden ser opinions, interpretacions o conjectures”, com passa en el cas analitzat.

A més, el fet de seleccionar aquest escenari polític i situar-lo com a element central de la portada pot portar en certa manera al sensacionalisme, fet que contravé prescripcions com l’article 30 de la Resolució 1.003 del Consell d’Europa, i pot contribuir, en darrera instància, a crear un enfrontament encara més fort entre els unionistes i els independentistes. Quant als procediments discursius, caldria parar atenció a la manera de titular, ja que en ambdós casos les portades acaben sent molt tendencioses. Són Catalunya o Espanya veritablement un “problema” l’una per l’altra? No es podria haver trobat una fórmula per transmetre una interpretació de la política actual que fos més neutral? En aquest sentit, el segon article del codi de principis de l’ètica periodística de la UNESCO estableix que el periodista ha de “situar conscientment els fets en el seu context adequat, manifestant les seves relacions essencials, sense que això comporti distorsions”.

També dins del principi de veritat, l’aposta d’El Punt-Avui es podria considerar un cert plagi, pel fet d’haver copiat el mateix titular (en diferent idioma) i la mateixa idea d’utilitzar una lletra representativa en groc sobre un fons vermell, l’endemà que ho fes l’ABC només per continuar amb la picabaralla.

En segona instància, també s’afecta el principi de justícia perquè en cap de les dues portades s’inclou res que pugui donar a entendre que en el text hi trobarem informació completa amb diferents punts de vista, tant sobre l’unionisme com l’independentisme i amb un cert equilibri entre elles, més aviat el contrari. La portada ja ens informa de l’única postura que trobarem a l’interior. Per tant, hi ha una forta manca d’imparcialitat.

En tercer lloc, pel que fa al principi de llibertat, la selecció d’aquestes portades es pot veure influïda pels condicionaments que, en major o menor grau, limiten la llibertat dels professionals d’aportar una visió editorial més àmplia i equilibrada de la realitat social. No es pot obviar que els periodistes desenvolupen la tasca en el sí de mitjans i grups editorials compromesos amb determinades tendències ideològiques, fet que provoca que habitualment els continguts informatius i d’opinió s’impregnin fortament d’aquestes tendències.

Finalment, quant al principi de responsabilitat, penso que cal parar força atenció a com es tracten les relacions entre Catalunya i Espanya (o entre Catalunya i la resta d’Espanya, tant se val) per intentar no crear un cert alarmisme i desinformació.

En conclusió, aquestes portades són contràries a alguns aspectes essencials de la deontologia professional periodística, sobretot perquè no són imparcials ni rigoroses en la informació. Ja d’entrada, veient-les, ¿com es pot esperar tenir les suficients dades per entendre la situació política catalana si, tant des de la premsa de Madrid com des de la de Catalunya, ho mostren com un “problema”, del qual, a més a més, només n’explicaran una part?