Periodisme de cocció: anàlisi de la cobertura dels baròmetres del CIS

Autor: Oriol Agramunt (@OriolAgramunt)

Les enquestes electorals no són una ciència exacta, sinó que són una estimació que realitzen els sociòlegs a través de l’estadística inferencial. És a dir, obtenen informació sobre la intenció de vot d’una mostra representativa de persones i intenten generalitzar els resultats al conjunt de la població. Les enquestes poden mostrar una tendència general però totes tenen un marge d’error.

A més a més, en els darrers anys, a Espanya, la política s’ha polaritzat. Els parlaments autonòmics i estatals estan més fragmentats, hi ha diferents forces polítiques i la irrupció de Podem i Ciutadans ha desbancat el tradicional binomi Partit Popular-Partit Socialista. És per aquesta raó que és més complicat realitzar prediccions sobre els resultats electorals, ja que hi ha més varietat de partits que opten a governar i cada cop més gent deixa enrere la pràctica de votar al mateix partit i va canviant depenent de les eleccions.

Partint d’aquesta base, alguns mitjans han utilitzat sovint les enquestes i sondejos com a instrument d’influència política. La majoria de diaris encarreguen a empreses privades la seva pròpia enquesta per publicar-la posteriorment. A vegades, algunes d’aquestes enquestes tenen el seu biaix particular i tot i que sovint mostren resultats força semblants, solen afavorir lleugerament al partit polític més afí al mitjà en qüestió.

Algunes de les empreses privades que solen realitzar empreses pels mitjans de comunicació són GAD3,  que sol treballar per La Vanguardia, GESOP, que ho sol fer per El Periódico o NC Report per La Razón. En les últimes enquestes NC Report preveu una majoria parlamentària de PP, Cs i Vox, mentre que GAD3 i GESOP preveuen una majoria de PSOE, Podem i els partits nacionalistes.

De totes formes, hi ha un baròmetre mensual que plasma els resultats obtinguts d’enquestes electorals i altres qüestions a nivell estatal i autonòmic. Es tracta del baròmetre del CIS, el Centre d’Estudis Sociològics. S’entrevisten a 2.500 persones de tot el territori espanyol de forma aleatòria. Al tractar-se d’un organisme oficial i públic, podria considerar-se com el més objectiu ja que no ha de retre comptes amb cap empresa privada que el finança. Ara bé, les especulacions sobre que volen afavorir al partit polític que està en el govern no passen desapercebudes.

Des de que Pedro Sánchez va ser nomenat president d’Espanya, el 2 de juny de 2018, després de la moció de censura a Mariano Rajoy per la condemna per corrupció al seu partit, les seves perspectives electorals van millorar considerablement respecte els mesos anteriors i molts diaris afins a partits de dretes han volgut desacreditar el president del centre d’estudis, el sociòleg José Félix Tezanos, al·legant que vol afavorir al PSOE i influenciar a la gent a l’hora de votar.

Des d’aleshores alguns mitjans com El Mundo, La Razón, El Español, Ok Diario o l’ABC han rebatejat el nom del centre d’estudis sociològics d’Espanya, i ara la majoria li diuen “El CIS de Tezanos”.

Notícia de La Razón on surt “El CIS de Tezanos”
Notícia de El Mundo on surt “El CIS de Tezanos”
Notícia de l’ABC on parla de “El CIS de Tezanos”

En el cas d’Ok Diario va més enllà, i juguen amb el fet que afirmen que el president de la organització cuina els resultats de les enquestes per afavorir als socialistes i l’anomenen “el chef Tezanos”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El sociòleg José Felix Tezanos va ser nomenat president del  CIS al juliol de 2018, poc després del canvi de govern a la Moncloa. Militant del PSOE des del 1973, va abandonar la comissió executiva del seu partit per dirigir el centre d’estudis. Des de la majoria de mitjans anteriorment esmentats sempre s’ha posat en dubte la seva professionalitat, al·legant que ha estat nomenat a dit, en canvi, quan els anteriors presidents del CIS havien estat nombrats pel govern de Mariano Rajoy i publicaven baròmetres que vaticinaven una victòria del Partit Popular, cap d’ells es qüestionava la seva labor com a professionals.

El principi 2 del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Evitar prejudicis per informacions sense prou fonament) afirma que “No s’han d’usar expressions injurioses ni difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit a entitats públiques o privades”. En aquest cas, cap dels mitjans aporta proves respecte la suposada mala praxis professional de Tezanos.

Per exemple, és el cas de la següent notícia, que parla de la caiguda de Podem a les expectatives electorals incloses dins el baròmetre del mes de febrer de 2018, quan Cristóbal Torres Albero, el predecessor de José Félix Tezanos, n’era el seu president:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com podem veure, en l’entradeta de la notícia s’hi escriu “La primera encuesta del CIS con estimación de voto… confirma que los electores ya no confían en el mensaje de los de Pablo Iglesias”. Es ven de forma dogmàtica, com una veritat absoluta quan, a l’inici d’aquest article ja s’ha explicat que les enquestes electorals no són una ciència exacta.

Un altre cas seria el de El Español, que tampoc acusa a Cristobal Torres de cuinar els resultats a l’estudi del febrer de l’any passat.

Notícia de El Español sobre el baròmetre del CIS del febrer de 2018

Okdiario ha arribat a anomenar “Pinocho Tezanos” al president del CIS. Una calúmnia que pretén danyar la reputació de la persona. Tot i que després al web ho van canviar i van treure el terme pinocho, mai no han fet una disculpa pública.

En el tesaure de l’ètica periodista s’hi pot llegir en el principi de veritat que el periodisme ha d’aportar informacions precises amb cura i rigor, i evitar la difamació i la calúmnia. Fet que també recull el Principi VI dels Principis internacionals de la ètica en el periodisme de la UNESCO (respecte per la privacitat i la dignitat humana) “la protecció de la reputació dels altres, la prohibició de la calúmnia i la difamació”. En els anteriors exemples, al no poder-se provar el que estan explicant, podríem considerar-ho una calúmnia.

Pel que fa a la rectificació, la FIP (Federació Internacional de Periodistes), en el seu article 6, afirma que els periodistes han de rectificar aquelles informacions que siguin errònies o perjudicials.

Així doncs, i en vista dels arguments exposats, m’agradaria que es veiés la parcialitat amb què els anteriors mitjans tracten els resultats del baròmetre del CIS,  quan estimen una pujada o victòria d’un dels seus partits afins, ho tracten com veritats indiscutibles, en canvi, quan preveuen una caiguda electoral d’aquests, dubten de la parcialitat dels encarregats de fer-la.

A tall de conclusió, m’agradaria recalcar la importància de tractar les enquestes i sondejos electorals com el que són, una predicció feta a través de dades recollides després d’entrevistar a un número determinat de persones i generalitzades al número total de la població.

Anuncis

Els blocs electorals: El problema de Ciutadans i Podemos

Autora: Judit Sellart (@JuditSellart)

Estem en any electoral: les eleccions autonòmiques d’Andalusia, les municipals del maig, les autonòmiques de la Comunitat de Madrid, les del Parlament de Catalunya i les generals de la tardor. En aquest context de gran expectació, de debat públic i de pugna política és important la manera en què s’informa als ciutadans, però també el temps que es dedica a cadascuna de les informacions. Els mitjans haurien d’oferir una representació equilibrada de les diverses opcions polítiques per tal de mantenir la imparcialitat i la inclusió dels diferents punts de vista, però sempre atenent als criteris periodístics de rellevància informativa.

Què són els blocs electorals?

A Espanya els periodistes dels mitjans de titularitat pública topen amb els blocs electorals, marcats per la llei electoral espanyola (LOREG), a l’hora d’exercir lliurement la seva professió durant les campanyes electorals. La selecció de notícies durant aquesta època no respon a criteris estrictament periodístics, sinó que s’estableix un minutatge proporcional al nombre de vots a les eleccions anteriors equivalents i en funció d’això es determina l’ordre d’aparició dels partits a l’informatiu i la durada de les peces.

La LOREG és clara respecte de què ha d’aparèixer als informatius, en quin ordre i en quina durada. Ara bé, és deontològicament correcta? O caldria informar dels partits sense representació també a la televisió i ràdio pública? Cal destacar que els blocs electorals són una raresa a Europa que genera el rebuig dels periodistes, que acostumen a no signar les peces en senyal de protesta per aquesta manca d’independència a l’hora d’exercir la seva professió que els obliga a treballar sota condicionaments externs. Cal recordar que diferents codis deontològics, com els promulgats pel Consell d’Europa (Art. 8) o el Col·legi de Periodistes de Catalunya (introducció i declaració final) estableixen que el periodista ha de realitzar la seva tasca amb independència, sense ingerències o restriccions externes.

Els blocs electorals afecten el principi deontològic de justícia. L’objectiu teòric d’aquests és equilibrar la presència dels diferents partits polítics, però en realitat els blocs electorals no compleixen amb les quotes polítiques “reals” en el sentit que beneficien sobretot els grans partits, perpetuant l’status quo del bipartidisme, però sense permetre la visibilitat dels partits emergents.

Això es pot relacionar amb el principi de veritat, en relació a la selecció de les notícies i els criteris d’inclusió d’aquestes als informatius. La tria de les notícies hauria de centrar-se en criteris de selecció estrictament periodístics (per la seva importància, l’interès informatiu, la temporalitat, etc.), i no pas en una tria arbitraria marcada per avançat, ja que aquesta selecció determinarà el grau de rigor del mitjà.

És força il·lustrativa la següent afirmació feta pel Sindicat de Periodistes d’Andalusia (SPA): “La pràctica d’utilitzar en els espais informatius el mateix criteri que en els blocs electorals gratuïts de propaganda electoral suposa confondre la informació amb la propaganda”.

La representació de Ciutadans i Podemos

En el moment actual destaquen dos nous partits polítics: Ciutadans, amb representació només al Parlament de Catalunya, i Podemos, amb representació només al Parlament Europeu. En teoria no podran aparèixer en els blocs electorals perquè no tenen representació als municipis, ni a les autonomies (exceptuant Ciutadans a Catalunya) ni al Congrés. Les enquestes preveuen un daltabaix al mapa polític espanyol a causa de la irrupció d’aquests dos partits, però els blocs electorals no els tenen en compte per no haver obtingut representació en les eleccions anteriors equivalents. Això pot limitar a la pràctica un autèntic debat als mitjans de titularitat pública, perquè confina la presència d’aquestes forces polítiques en ordre a seguir una norma que peca de voler ser tan estrictament proporcional que arriba a l’extrem d’excloure a alguns actors força rellevants per la ciutadania del debat públic.

Aquesta mancança a nivell dels mitjans públics es pot solventar en l’àmbit dels mitjans privats. Albert Rivera, Pablo Iglesias o Iñigo Errejón apareixen constantment a les cadenes privades, ja sigui en tertúlies o en entrevistes. El seu auge social dóna molta audiència i això les televisions ho saben.

El fi dels blocs electorals (estrictes)?

Actualment el futur dels blocs electorals, almenys en la seva vessant més estricta sembla que està a punt de canviar. A Catalunya, amb la nova llei electoral catalana, s’estan intentant flexibilitzar els criteris. Es mantindrà la proporcionalitat a l’hora de redactar les informacions als mitjans públics depenent dels nombre de diputats, però també s’introduirà el criteri d’interès periodístic, que permetrà ordenar les peces dels informatius segons la seva rellevància enlloc de segons el nombre de parlamentaris.

A nivell estatal, després de les autonòmiques andaluses d’aquest mes, el panorama pot haver canviat ja. La Junta Electoral Central ha obligat els mitjans públics (RTVE i Canal Sur) a incloure en la seva cobertura informativa a Podemos i UpyD (Ciutadans es va quedar fora per haver-ho demanat fora de temps). El motiu és que aquests partits es poden considerar “grups polítics significatius” a l’haver obtingut al voltant d’un 7% de vots cadascun a Andalusia als darrers comicis europeus. Aquest canvi de doctrina pot suposar l’obertura del sistema i ser extrapolable a la resta d’eleccions, però caldrà veure com evoluciona la situació.