La periodista del The Washington Post va ser apartada temporalment de la redacció a causa d’un tuit on recordava el cas de violació de Kobe Bryant poc després de la seva mort
Autors: Anna Hernàndez i Garriga (@annahg99) / Marc Segués Codina (@marcsegues)
La mort de Kobe Bryant commovia el món de l’esport i la societat americana el 26 de gener del 2020. Un dels millors jugadors de basquetbol de la història moria prematurament, i els mitjans nord-americans enaltien la seva figura amb perfils, columnes d’opinió i reportatges. Felicia Sonmez, redactora del The Washington Post, va ser una de les primeres figures públiques en trencar un estat d’opinió glorificador, quan va recordar l’episodi més negre de la carrera de l’estrella angelina. Un tuit del seu compte privat enllaçava una notícia del 2016 del The Daily Beast titulada “El pertorbador cas de violació de Kobe Bryant: l’evidència de l’ADN, la història de l’acusador i la confessió a mitges”.
La publicació informava de les acusacions de violació que va rebre Bryant el 2003 per part d’una jove de 19 anys. La intenció de Sonmez era recordar globalment la figura de Kobe, sense oblidar cap episodi. Poc després, va rebre més de 10.000 respostes amb amenaces de mort i de violació, tal com va publicar ella mateixa a les seves xarxes socials.
Pel que fa l’edició del diari, Sonmez assegura que va rebre correus i missatges amenaçant-la per estar cometent “una violació d’una directiva d’un editor en cap”. Se la va advertir que havia d’esborrar el tuit, ja que “estava danyant la institució amb aquells missatges”. Tot i que Sonmez va esborrar la publicació, va ser apartada de la redacció perquè el diari havia d’estudiar si havia “violat la política de xarxes socials del The Post”. La suspensió de la periodista va aixecar un allau de polèmiques. Va rebre molt suport per part del gremi de periodistes americans i 345 periodistes del The Post van fer una carta recolzant-la.
Per la seva banda, Sonmez va reaccionar sobre la seva suspensió al Twitter: “Els periodistes del Washington Post s’esforçaran per estar a l’altura de la declaració del mateix diari, que diu: El diari dirà TOTA la veritat, en la mesura que pugui conèixer-la, sobre els assumptes importants d’Amèrica i del món”
El dia 29 de gener, l’editora en cap del The Post va readmetre Sonmez a l’activitat del diari, al·legant que “després de realitzar una revisió interna, hem determinat que, si bé considerem els tuits de la Felicia son inoportuns, no van violar de manera clara i directa la nostra política de xarxes socials”.
Els periodistes i les xarxes socials
Els periodistes del segle XXI son actors multiplataformes: emeten continguts de manera professional com a part d’un mitjà però també des dels seus comptes personals. Sovint, necessiten consolidar la seva imatge a nivell individual. Avui en dia, la millor manera per fer això és a Twitter. Però, els continguts publicats pels periodistes a nivell personal afecten a la seva imatge? I a la del mitjà pel qual treballen?
Davant aquesta incertesa, cal tenir unes guies que regulin l’us de les xarxes per part dels treballadors dels mitjans. Tanmateix, als principis ètics i els codis deontològics nacionals i transnacionals no hi consta cap punt sobre aquesta temàtica. Així, els periodistes han de regir-se pels llibres d’estil dels mitjans pels quals treballen. En el cas de Sonmez s’havia de regir pel manual del The Washington Post anomenat Digital Publishing Guidelines.
En el document es mostren una sèrie de punts clau que cal que els treballadors segueixin rigorosament. Abans que res, però, es fa explícit el fet que quan els periodistes utilitzen les seves xarxes personals, cal que protegeixin la integritat professional: “Els periodistes del Washington Post sempre són periodistes del Washington Post.”.
A continuació es fa explícit que, si els treballadors creuen que els seus comptes son zones separades del seu paper a The Washington Post, van errats. Com assenyala la guia: “Hem de ser conscients de preservar la reputació de The Washington Post per excel·lència periodística, equitat i independència. Tots els comentaris o enllaços que compartim han de ser considerats informació pública”.
En definitiva, cal que els periodistes es facin una pregunta abans de publicar un contingut: “aquesta publicació faria que el lector posés en dubte la meva capacitat de fer la meva feina de manera objectiva i professional?” Si és així, el diari nord-americà recomana que no es publiqui.
Sonmez va rebre amenaces i insults després del seu post, fet que podia afectar, consegüentment, a la reputació del diari. La directiva del diari va entendre que el contingut publicat per Sonmez podia posar en un compromís la neutralitat del mitjà de comunicació. Com s’ha esmentat anteriorment, però, finalment van concloure que la reacció va ésser precipitada.
La guia del The Post data del 2011, tot i que va rebre una revisió el 2017. Arrel del cas Sonmez, el Sindicat del diari “espera crear una nova política de xarxes socials, més equitativa i actualitzada”, que els permeti escriure lliurement des dels seus perfils en tots els àmbits de l’actualitat, i no només en la seva especialització amb total “seguretat pels periodistes”. L’evolució tecnològica és frenètica. El conflicte amb Felicia Sonmez ha evidenciat que codi creat fa 9 anys (revisat el 2017) s’ha quedat obsolet. Aquesta es converteix, doncs, en una altra prova de la importància d’actualitzar els codis i les guies d’estil, perquè sempre vagin d’acord amb el ritme de la societat i els canvis accelerats que el sector està experimentant.
Deontologia Periodística 