Espolsant-nos la pólvora

Autor: Pau Galí (@paugali10)

En els últims temps, la guerra, la por, l’afany de control sobre els altres països i sobretot en l’àmbit militar, són temes que estan a l’ordre del dia en referència a les principals potències mundials. L’Institut Internacional d’Estocolm per a la Investigació de la Pau s’encarrega de recopilar, analitzar i publicar informes sobre tot el que gira entorn al comerç armamentístic.

Enguany l’informe que publiquen situa a la Xina com a tercer exportador mundial de material bèl·lic (5%) i en disposició del segon pressupost militar més gran del món. Per altra banda, i com a focus principal de l’informe, en primera posició hi trobem els Estats Units, amb una exportació que arriba al 31% i amb un pressupost que és equiparable a la suma dels pressupostos dels deu següents exportadors de la llista.

La gran sorpresa, però, és que Espanya ocupa la setena posició d’aquesta llista, com a segon exportador a Austràlia, fet que suposa un augment del 51% en la venda d’armament. Aquest és un fet rellevant tan per la societat civil espanyola i, malgrat això, com ho han tractat els mitjans?

Com deia anteriorment, que el teu país augmenti les vendes d’armament en una xifra tan significativa com un 51%, hauria de tractar-se d’un fet amb suficient importància com per fer-se’n ressò als mitjans de comunicació del país. Però en aquest cas ens trobem amb que la majoria d’ells ni en parlen, i si en parlen ho fan fent referència a la tercera posició assolida per la Xina. I aquí és on em sorgeix la pregunta: On està l’ètica periodística? Quins conflictes deontològics es plantegen?

En primer lloc i mirant el codi de la UNESCO de principis deontològics, el principi II ens parla de la dedicació periodística per a una realitat objectiva, i en aquest cas ens trobem davant d’una informació poc autèntica i de dedicació poc honesta. Parlar únicament del cas que ens queda més lluny i que influeix menys al nostre país, i obviar el material referent a Espanya es tracta d’una distorsió del context del marc en el qual s’engloba aquest fet, i més encara, tenint en compte la importància que té en aquest cas.

El principi IX ens parla de l’eliminació de la guerra o altres grans mals contra la humanitat. Està clar que en aquest cas no estem parlant de guerra, però si que es tracta d’un tema susceptible de crear controvèrsia i que gira entorn al negoci de la guerra. Per tant, és de principal importància que la societat n’estigui informada.

Per altra banda, penso que el primer principi de la Federació Internacional de Periodistes (FIP) que fa referència al respecte per la veritat i el rigor també s’està veient vulnerat, atès que segons afirma un reportatge del diari El País, l’informe es limitaria a analitzar només els cinc principals exportadors, quan en realitat aquest informe fa referència als deu primers exportadors mundials. Una falsa justificació per evitar parlar de la situació espanyola.

Des de la perspectiva del codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya, caldria tenir en compte el tercer criteri de la declaració de principis, que fa una crida a la rectificació per part del mitjà en qüestió davant d’una situació de falsedat.

Anuncis

Fregant el mal gust

Autora: Julia Tercero del Agua

El dijous 12 de març de 2015 diversos mitjans es feien ressò de la notícia, succeïda la nit anterior, que un agent de la Policia Nacional es va pixar en una estelada a Calella. L’agent, que formava part de les brigades d’antidisturbis instal·lades a Calella des del mes de setembre, anava begut i va cridar consignes antiindependentistes. Es tracta d’uns fets d’alt valor simbòlic, noticiables, per tant, i també sensibles, però que, aïllats, no tenien massa transcendència.

És per això especialment rellevant el tractament informatiu que en va fer el diari El Punt-Avui. Fidel al seu marcat to independentista, i sota el paraigües groc del hashtag #Catalunyavolviureenllibertat, el diari va publicar la notícia a la portada i amb el següent titular: “Un agent de la Policía Nacional begut es pixa en una estelada a Calella. Va ser l’únic mitjà que ho va publicar en portada. Probablement, a les redaccions dels altres mitjans aquesta notícia es va descartar perquè no era massa agradable.

A més, a El Punt-Avui la informació estava extensament ampliada, a pàgina sencera, a l’interior del diari, on s’explicava també que no hi va haver cap denúncia i es concretaven les reaccions de l’alcaldessa de Calella i del cos policial. També s’aportaven dos antecedents de casos en què uns militars, mesos enrere, havien estripat estelades.

Haver inclòs la notícia en portada, i el tractament informatiu que se’n va fer, relacionant l’agent amb tot el conjunt del cos policial, encara que va ser un fet aïllat i el policia no es trobava de servei (per tant, era indiferent la seva professió) denoten una forta tendenciositat en la línia editorial del diari. D’altra banda, i per fer la informació més objectiva, potser hauria estat interessant incloure en la contextualització alguna referència a l’existència de casos oposats: de catalans amb banderes espanyoles. Com que no va ser així, l’efecte aconseguit és el d’atiar l’odi dels independentistes catalans cap als espanyols i cap als cossos policials espanyols més concretament. N’és una prova el reguitzell de comentaris en aquest sentit que la notícia en la seva versió digital.

Aquest fet, si bé en un grau mínim, atempta contra un dels més bàsics principis deontològics: el de fomentar valors tan universals com la pau. El principi VIIIè del codi deontològic de la UNESCO així ho explica:

A true journalist stands for the universal values of humanism, above all peace, democracy, human rights, social progress and national liberation, while respecting the distinctive character, value and dignity of each culture, as well as the right of each people freely to choose and develop its political, social, economic and cultural systems.

Cal apuntar, però, que encara que l’acte de l’agent també anava en contra de diversos valors universals referits anteriorment, el mitjà té una vocació de servei públic pel qual ha de tenir molta cura amb la manera com publica la informació.

De tota manera, el titular de la portada també contravé un dels més polèmics principis de la deontologia periodística: el del bon gust. Si bé certament el concepte està poc definit, no seria molt atrevit considerar el “es pixa” d’un cert mal gust com per anar a la portada.

L’article 30 de la Resolució 1003 Sobre l’Ètica en el Periodisme del Consell d’Europa diu que “In journalism, controversial or sensational items must not be confused with subjects on which it is important to provide information.”[En periodisme, els elements de controvèrsia o sensacionalisme no han de ser confosos amb els temes sobre els quals és important aportar informació].

La publicació de la notícia altres mitjans, com La Vanguardia, VilaWeb, o 20minutos, era més proporcionada en la seva extensió i en la situació de la notícia dins els diaris. A més, els tres titulars deien “orina” en comptes de “es pixa” o “se mea”. Però la font principal de totes aquestes notícies i, per tant, també el seu tractament, era d’El Punt-Avui.