Etiqueta: dia internacional de la dona

Autora: Maria Iglesias (@mariaa_tgn)

Diumenge 8 de març, dia Internacional de la Dona. Una jornada reconeguda per l’ONU, dedicada a i denunciar el masclisme que encara es troba present en la nostra societat i alhora reivindicar la igualtat entre els dos sexes en tots els àmbits, especialment en el laboral.

En un dia com aquest, la premsa s’omple de notícies sobre concentracions feministes i sobre històries d’interès social de les fites que han aconseguit nombroses dones treballadores. Aquest va ser el cas del diari ABC, un diari de dretes, catòlic i monàrquic declarat. Aquest fet, però, no explica que al seu Twitter trobem aquest titular que enllaça amb la notícia que tractarem: “Mecánicas, árbitros, bomberas… Mujeres con profesiones de hombre”.

Precisament en una jornada reivindicativa pels drets feministes, titllar aquestes professions com masculines no dóna la millor imatge per aquestes dones que s’han buscat la vida, no en professions d’homes sinó en un món d’homes doncs res les impossibilita pel seu sexe a ser mecàniques, àrbitres o bomberes. La simple afirmació trenca qualsevol reivindicació del dia Internacional de la dona.

Podria tractar-se d’un titular amb una tonalitat sensacionalista escollit per cridar l’atenció dins les xarxes socials. Però si s’accedeix a la notícia de la plana web del diari ABC, si bé sí que s’hi introdueix un canvi que alleugera diferencialment la càrrega clarament masclista del titular, encara que es pot discernir que encara es manté en una línia similar i que encara serà més notable a la resta del cos informatiu.

El titular online és el següent: “Mecánicas, árbitros, bomberas… Mujeres aún en minoría en su profesión”.

Passem de professions d’home a minories dins d’una professió. El to, com hem dit, té un efecte de percepció diferent al que aconseguia la publicació a Twitter, però coneixent el tractament que aquest diari en particular dóna a aquests temes, no ens podem estar de quedar-nos només en un titular. També se’ns planteja que podria ser un error per part de la persona que s’encarrega d’actualitzar les xarxes socials del diari, ja que si es revisa superficialment i es compara el que es publica a Twitter amb els titulars originals, aquests coincideixen per norma general en ambdues plataformes, sent aquesta una excepció. També es pot especular que el canvi de titulació en la versió online es degui a tots els comentaris en contra que va despertar a les xarxes socials i els redactors de l’ABC s’afanyessin a fer un canvi.

Pel que fa l’article escrit, aquest no va firmat, potser perquè l’opinió que en desprèn és completament afí a la ideologia retrograda d’aquest rotatiu o també perquè certes frases certament poc ètiques és millor no esmentar qui n’és l’autor o aquest va preferir desvincular-se amb la immediatesa dels comentaris que l’article va rebre.

Algunes de les afirmacions que aquesta peça conté són de caràcter de línia, malauradament, masclista, completament improcedent no només per tractar-se d’una publicació durant el dia Internacional de la dona, sinó en qualsevol àmbit periodístic. El motiu és clar i molt més quan el que ens concerneix és valorar l’ètica que emana un article com aquest.

En aquest article, l’ABC considera que la condició bàsica per ser bomber és un físic “masculinitzat”. O que la dona-policia és una figura cada cop més “normalitzada”. Les declaracions dels personatges que protagonistes les històries humanes d’aquest breu reportatge són l’únic punt on la dona és mostrada com una personalitat lluitadora. No obstant, la tria deliberada d’algunes declaracions donen alhora una perspectiva diferent, com el temps que Elisa, una bombera de 44 anys, va tardar en preparar-se per les proves físiques en comparació amb altres companys.

Un altre exemple d’aquesta manera d’expressar-se seria el titolet que ens anuncia quina informació trobarem en els següents paràgrafs: “Convivencia con hombres”. Si no és malintencionada, la interpretació que se’n pot fer no és tampoc positiva. És que aquestes dones no poden conviure amb normalitat amb els seus col·legues de professió? Potser el lector s’escandalitza al saber que Elisa, en realitat la única protagonista de tot l’article, ni mecànics ni àrbitres, ha hagut de compartir vestuaris. I tot un seguit d’altres idees, afirmacions i declaracions que sentencien que la dona són “menys competitives” en aquests treballs en equip (accentuem que aquesta frase es troba ressaltada en negreta) o que culminen en el punt de dir que el més important per una dona treballadora és, al cap i a la fi, ser “útil” i que finalment acceptar que són diferents: “ser més menuda significa que consumim menys oxigen”. Aquesta és la penúltima frase de l’article; l’última una afirmació que ja hem revelat: “som diferents”.

L’article no parla en cap moment d’àrbitres esportius i tampoc de mecànics. Fa una petita menció a l’acceptació de la dona dins del cos de policia, però la resta es serveix sencerament del testimoni d’Elisa, bombera de professió.

En sí mateix, l’article conté poc valor informatiu intrínsec. No es donen xifres exactes de quin percentatge de dones treballen en aquestes professions “d’homes” i la història humana que explica, que hauria de mostrar a una dona igual que el sexe contrari, dibuixa més bé un personatge més dèbil que els seus companys homes i que s’ha d’esforçar més que ells per mantenir el seu lloc i també el seu respecte.

No acusarem a l’ABC de malintencionalitat, falta de rigor o de neutralitat (que fàcilment es podria argumentar que en manca). Però sí ens hem de centrar en el principi de justícia, en referència a la lluita contra el sexisme, que l’article sencer ha faltat. Cal recordar que els codis deontològics evoquen a la no discriminació i evitar a la propagació d’estereotips per motius de gènere (UNESCO, Art. 9; FIP, Art. 7; Consell d’Europa, Art. 28; FAPE, Art. 7). A més, el que no ha respectat aquest diari és la responsabilitat que tenia en un dia com aquest a defensar a una dona, ni millor ni pitjor que el sexe masculí, sinó igual.

Podem considerar que al que ha faltat la publicació és no només a respectar aquest dret sinó a menystenir-lo. L’ètica periodística comporta la defensa d’uns valors, uns valors que han de significar una plusvàlua per ajudar a millorar la societat i sí el seu objectiu inicial era reivindicar la figura de la dona, el resultat final obtingut els hauria d’haver portat a no publicar una notícia que no aconsegueix la seva empresa.

L’ABC és un diari que sovint ha faltat a molts principis deontològics bàsics: recórrer al sensacionalisme, portades amb missatges racistes i xenòfobs i tampoc, tal com remarca l’article 8 de la UNESCO, respectar la igualtat i tampoc ha estat a l’alçada de fer valdre uns valors que haurien de ser equivalents a tota la societat (art. 11). Està honrant aquest treball periodístic a la societat, als seus valors i a la correcta moral?

La voluntat de reivindicar la igualtat en l’àmbit laboral d’aquest article s’ha evaporat des del mateix titular. Així doncs, comencem a preguntar-nos si la feina periodística i tot allò que defensa no hauria de disposar-se també per respectar les persones i responsabilitzar-se que l’opinió que se’n pot formar a partir d’ella pot ser nociva per alguns sectors. i això és responsabilitat moral de la nostra forma de presentar la informació.