Autora: Judit Sellart (@JuditSellart)
Estem en any electoral: les eleccions autonòmiques d’Andalusia, les municipals del maig, les autonòmiques de la Comunitat de Madrid, les del Parlament de Catalunya i les generals de la tardor. En aquest context de gran expectació, de debat públic i de pugna política és important la manera en què s’informa als ciutadans, però també el temps que es dedica a cadascuna de les informacions. Els mitjans haurien d’oferir una representació equilibrada de les diverses opcions polítiques per tal de mantenir la imparcialitat i la inclusió dels diferents punts de vista, però sempre atenent als criteris periodístics de rellevància informativa.
Què són els blocs electorals?
A Espanya els periodistes dels mitjans de titularitat pública topen amb els blocs electorals, marcats per la llei electoral espanyola (LOREG), a l’hora d’exercir lliurement la seva professió durant les campanyes electorals. La selecció de notícies durant aquesta època no respon a criteris estrictament periodístics, sinó que s’estableix un minutatge proporcional al nombre de vots a les eleccions anteriors equivalents i en funció d’això es determina l’ordre d’aparició dels partits a l’informatiu i la durada de les peces.
La LOREG és clara respecte de què ha d’aparèixer als informatius, en quin ordre i en quina durada. Ara bé, és deontològicament correcta? O caldria informar dels partits sense representació també a la televisió i ràdio pública? Cal destacar que els blocs electorals són una raresa a Europa que genera el rebuig dels periodistes, que acostumen a no signar les peces en senyal de protesta per aquesta manca d’independència a l’hora d’exercir la seva professió que els obliga a treballar sota condicionaments externs. Cal recordar que diferents codis deontològics, com els promulgats pel Consell d’Europa (Art. 8) o el Col·legi de Periodistes de Catalunya (introducció i declaració final) estableixen que el periodista ha de realitzar la seva tasca amb independència, sense ingerències o restriccions externes.
Els blocs electorals afecten el principi deontològic de justícia. L’objectiu teòric d’aquests és equilibrar la presència dels diferents partits polítics, però en realitat els blocs electorals no compleixen amb les quotes polítiques “reals” en el sentit que beneficien sobretot els grans partits, perpetuant l’status quo del bipartidisme, però sense permetre la visibilitat dels partits emergents.
Això es pot relacionar amb el principi de veritat, en relació a la selecció de les notícies i els criteris d’inclusió d’aquestes als informatius. La tria de les notícies hauria de centrar-se en criteris de selecció estrictament periodístics (per la seva importància, l’interès informatiu, la temporalitat, etc.), i no pas en una tria arbitraria marcada per avançat, ja que aquesta selecció determinarà el grau de rigor del mitjà.
És força il·lustrativa la següent afirmació feta pel Sindicat de Periodistes d’Andalusia (SPA): “La pràctica d’utilitzar en els espais informatius el mateix criteri que en els blocs electorals gratuïts de propaganda electoral suposa confondre la informació amb la propaganda”.
La representació de Ciutadans i Podemos
En el moment actual destaquen dos nous partits polítics: Ciutadans, amb representació només al Parlament de Catalunya, i Podemos, amb representació només al Parlament Europeu. En teoria no podran aparèixer en els blocs electorals perquè no tenen representació als municipis, ni a les autonomies (exceptuant Ciutadans a Catalunya) ni al Congrés. Les enquestes preveuen un daltabaix al mapa polític espanyol a causa de la irrupció d’aquests dos partits, però els blocs electorals no els tenen en compte per no haver obtingut representació en les eleccions anteriors equivalents. Això pot limitar a la pràctica un autèntic debat als mitjans de titularitat pública, perquè confina la presència d’aquestes forces polítiques en ordre a seguir una norma que peca de voler ser tan estrictament proporcional que arriba a l’extrem d’excloure a alguns actors força rellevants per la ciutadania del debat públic.
Aquesta mancança a nivell dels mitjans públics es pot solventar en l’àmbit dels mitjans privats. Albert Rivera, Pablo Iglesias o Iñigo Errejón apareixen constantment a les cadenes privades, ja sigui en tertúlies o en entrevistes. El seu auge social dóna molta audiència i això les televisions ho saben.
El fi dels blocs electorals (estrictes)?
Actualment el futur dels blocs electorals, almenys en la seva vessant més estricta sembla que està a punt de canviar. A Catalunya, amb la nova llei electoral catalana, s’estan intentant flexibilitzar els criteris. Es mantindrà la proporcionalitat a l’hora de redactar les informacions als mitjans públics depenent dels nombre de diputats, però també s’introduirà el criteri d’interès periodístic, que permetrà ordenar les peces dels informatius segons la seva rellevància enlloc de segons el nombre de parlamentaris.
A nivell estatal, després de les autonòmiques andaluses d’aquest mes, el panorama pot haver canviat ja. La Junta Electoral Central ha obligat els mitjans públics (RTVE i Canal Sur) a incloure en la seva cobertura informativa a Podemos i UpyD (Ciutadans es va quedar fora per haver-ho demanat fora de temps). El motiu és que aquests partits es poden considerar “grups polítics significatius” a l’haver obtingut al voltant d’un 7% de vots cadascun a Andalusia als darrers comicis europeus. Aquest canvi de doctrina pot suposar l’obertura del sistema i ser extrapolable a la resta d’eleccions, però caldrà veure com evoluciona la situació.
Deontologia Periodística 