Autora: Mar Bermúdez i Jiménez (@mar_bermjim)
En una època on els mitjans de comunicació cedeixen davant les reclames d’una societat cada vegada menys educada en consum d’informació, trobar exemples de periodisme de qualitat és un fet esperançador per a les noves generacions que aspiren a treballar de forma responsable, d’acord amb els fonaments ètics de la professió. El documental “La Vida Después” compleix amb els principis de llibertat, justícia, veritat i responsabilitat que el periodisme de qualitat exigeix.
En aquest sentit, el documental és un exemple de bona praxi. Els periodistes Paula Ericsson, Àngel Garcia, Ferran Alcalde, María Luz Nóchez i Clara Gil expliquen les històries de tres dones de El Salvador que van anar a la presó per tenir parts extrahospitalaris en un país on les lleis contra l’avortament són extremadament dures. L’any 1997 El Salvador va reformar el Codi Penal eliminant les excepcions que permetien interrompre l’embaràs i tipificant com a delicte qualsevol classe d’avortament i ajuda per a dur-lo a terme. El documental explica les conseqüències directes d’aquesta reforma i del buit legal existent que permet que s’acusi d’assassinat, incrementant així els anys de presó, a les dones que, com les protagonistes, tenen parts extrahospitalaris.
La peça audiovisual ofereix un context complet que permet una bona comprensió de l’estat de la qüestió. Una de les periodistes implicades en l’elaboració, la María Luz Nóchez, és de El Salvador i com a nativa del territori garanteix una visió precisa i real. Les dades que es mostren al llarg del documental aporten veracitat. El principi II dels Principis d’ètica professional del periodisme de la UNESCO (1983) estableix que “el periodista ha de servir al dret de la ciutadania a la informació vertadera i autèntica a través del compromís honest i la dedicació a la realitat objectiva explicant els fets amb context, posant de manifest les connexions essencials i sense causar distincions”. El documental “La Vida Después” compleix el principi de veritat i el porta més enllà.
En el mateix document de la UNESCO, en el principi número IX, es posa de manifest la necessitat de “respectar els valors universals i la diversitat cultural”. La periodista Paula Ericsson explicava en la presentació del documental que havia estat necessari “fer una feina de desaprendre les nostres concepcions culturals sobre temes com la religió per poder comprendre i explicar bé la perspectiva de les dones de El Salvador”. Aquesta reflexió la fa en referència a la religió que en el documental apareix com a font institucional, promovent les lleis contra l’avortament, però també com a fe espiritual que acompanya i ajuda a seguir endavant a una de les dones. En aquest sentit, el principi de responsabilitat queda perfectament aplicat.
Un altre element destacable de “La Vida Después” és el respecte a la dignitat de les fonts. Tal com estableix el principi 4 dels Principis d’Actuació del Codi Deontològic de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE): “El periodista preservarà el secret professional i el off the record quan s’hagi fet explícit per l’entrevistat o es dedueixi que aquesta era la voluntat de l’informant”. Així doncs, les imatges i declaracions que composen el documental han estat seleccionades amb l’aprovació de les protagonistes. També és recalcable el tractament dels menors que participen en el documental. Apareixen imatges dels fills de les dones entrevistades tractades amb cura. Una de les menors pren veu com a testimoni respectant el Decàleg per a un tractament informatiu adequat de les persones joves que estableix, en el punt novè, que és necessari “utilitzar les persones joves com a font informativa en les notícies en què són protagonistes, però també en altres d’interès general”. En aquest cas, la menor és protagonista indirecta de la història que s’està explicant i el seu testimoni aporta qualitat i rigor al relat. És un ús molt correcte i ètic de la font que garanteix una bona percepció del paper de les dones joves.
Finalment, és destacable la capacitat dels periodistes d’evitar influències externes. Donar visibilitat a una realitat molt criticada i estigmatitzada pel govern i la societat salvadorenya, com és l’avortament, no és tasca fàcil. En el principi número 29 de la Resolució 1.003 sobre ètica periodística del Consell d’Europa (1993) s’estipula que “en la relació que el periodista ha de mantenir en el curs de les seves tasques amb les autoritats públiques o altres sectors econòmics, s’ha de procurar evitar qualsevol mena de connivències susceptible d’afectar la independència i la imparcialitat del periodisme”.
Després d’analitzar el documental d’acord amb els codis deontològics transnacionals de la professió es fa palès la qualitat d’aquest. Es tracta d’un periodisme que no només explica una realitat desconeguda, exercint així una tasca informativa destacable, sinó que també consta d’un exercici de conscienciació i dedicació darrere. “La Vida Después” demostra que hi ha esperança per al periodisme.
Deontologia Periodística 