Autora: Laura Cercós Tuset (@cercos_tuset)
Amb l’aparició d’Internet, han canviat moltes coses en els mitjans de comunicació tradicionals: les eines de treball, l’organització de les redaccions, els gèneres periodístics… I amb tot això, les formes de la publicitat també han patit una gran transformació perquè les empreses han trobat en les plataformes digitals dels mitjans de comunicació altres maneres d’anunciar-se. Molts cops, però, aquesta publicitat s’assimila massa als continguts que podem trobar a les versions digitals, fet que dona lloc a diversos dilemes ètics.
El passat 11 de febrer, per exemple, a l’apartat de monogràfics de El Periódico es podia trobar un article titulat “Siete regalos ‘techie’ para San Valentín. Propuestas para acertar este 14 de febrero con las parejas más tecnologicas”. Tot i que ja podem suposar que no es tracta d’una informació d’extremat interès periodístic, sinó que és publicitat, en cap moment trobem cap destacat que ens indiqui que es tracta d’un anunci. Només quan accedim al contingut trobem l’avantítol “Ideas del Corte Inglés”, que tampoc és una referència clara a que allò és publicitat. Així doncs, aquest exemple vulnera l’article 6 del Codi deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) que especifica que, “per tal de no induir a error o confusió dels usuaris, el periodista està obligat a realitzar una distinció formal i rigorosa entre la informació i la publicitat”. Tal i com també defensa l’article 7 de la Declaració de Principis de la Professió Periodística del Col·legi de Periodistes de Catalunya, “cal rebutjar les fórmules de promoció o publicitat sota l’aparença deliberada d’informacions periodístiques”.
Captures a la versió digital de El Periódico (11/02/2019)
Molts altres diaris utilitzen aquestes fórmules publicitàries, un model que es troba també a les seves edicions en paper. Tanmateix, a les plataformes digitals, és més fàcil que es camuflin entre els altres continguts per tenir títols i imatges vistoses que busquen el clic. En les tarifes de contractació publicitària, diaris com La Vanguardia o El País ofereixen propostes als anunciants que entren en contradicció amb els articles que comentàvem abans. Publireportatge, notícies patrocinades o monogràfics són algunes d’aquestes opcions que barregen la informació amb els interessos econòmics, vulnerant el dret dels lectors i lectores a estar correctament informats, el primer dels Principis internacionals d’ètica professional del periodisme de la UNESCO i de molts altres codis deontològics.
Captures de les tarifes de contractació publicitària a El País i a La Vanguardia, d’esquerra a dreta.
Per tot això és important remarcar de manera clara i visible que es tracta de publicitat. Així és com ho fa El País a la seva secció “Escaparate”, dedicada exclusivament a recomanar productes. El diari diu explícitament que “rep una comissió” per cada compra online que es realitzi a través dels links de la pàgina i, segons recull la seva política comercial, els articles publicats a “EL PAÍS ESCAPARATE” estan realitzats per periodistes del diari i condueixen a botigues online amb les que el diari té acords d’afiliació. Tot i que són transparents en aquest sentit, neguen que es tracti de publicitat i no asseguren que els periodistes no rebin influències per aquestes empreses. Això posa en dubte la intenció d’aquesta secció, ja que al cap i a la fi es basa a partir de l’acord econòmic entre El País i diverses empreses. Per això mateix podria infringir l’article 8 de la Resolució 1.003 sobre ètica periodística del Consell d’Europa que parla del dret dels ciutadans a “exigir que la informació que es dona des del periodisme es realitzi amb veracitat a les notícies i honestedat en les opinions sense ingerències exteriors, tant dels poders públics com dels sectors privats”.
Captures a Escaparate El País (17/02/2019)
El patrocini de companyies a certs continguts, encara que no considerin que es tracta de publicitat en el seu sentit estricte, pot afectar al Principi de Llibertat que recull el Tesaure de l’Ètica Periodística del Dr. Salvador Alsius. Per tal de no vulnerar aquest principi, i tornant al Codi del Consell d’Europa, “en les necessàries relacions que en l’exercici del periodisme es mantinguin amb els poders públics o amb els sectors econòmics, s’evitarà arribar a una connivència tal que pugui repercutir en la independència i la imparcialitat del periodisme” (article 29). Ara mateix, però, són molts els diaris que compten amb continguts patrocinats per grans empreses. Al cap i a la fi, es tracta d’un contracte comercial que pot influir els continguts del diari i, en el pitjor dels casos, silenciar les publicacions que perjudiquin les empreses patrocinadores.
Articles i continguts patrocinats per grans empreses a la versió digital de La Vanguardia
Deontologia Periodística 