El control polític en mitjans locals

Autora: Natàlia Puigtió (@nataliap54)

La pràctica periodística es desenvolupa en un context on les empreses mediàtiques es veuen limitades per certs condicionaments.  Els codis deontològics deixen molt clar que el periodisme ha de ser lliure i s’ha de desenvolupar sense cap tipus d’interferència. La FAPE, per exemple, estableix que “per garantir la necessària independència i equitat en el desenvolupament de la seva professió, el periodista haurà de reclamar el dret i el deure d’oposar-se a qualsevol intent evident de monopoli o oligopoli informatiu que pugui impedir el pluralisme social i polític” (art. 2.1).

El control polític és una de les influències que s’exerceixen sobre els mitjans. Tanmateix, cal tenir clar que aquest tipus de pressió no és exclusiva dels grans mitjans, sinó que en el món local també hi trobem exemples.

El 19 de gener de 2018, el mitjà local Tàrrega Televisió va publicar una notícia sobre el conflicte entre l’Ajuntament de Tàrrega i l’entitat AGRAT, l’encarregada, en un principi, d’organitzar la festa de carnaval en aquesta població. Segons l’Ajuntament, el programa presentat per l’associació contenia elements masclistes, ja que banalitzava la figura de la dona. Tanmateix, l’AGRAT va defensar que  això no era cert, ja que justament pretenia dotar la festa d’un caràcter feminista i alliberador.

Tàrrega TV és una televisió online de Tàrrega que va néixer el febrer de 2012 i que sempre ha estat de titularitat privada. A més, des de juny del 2013, forma part de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. Enmig del conflicte, aquest mitjà va publicar un article amb el següent titular:

Titular publicat per Tàrrega TV

Si analitzem aquest titular, veiem que s’assumeix que l’Ajuntament té la raó i que el programa conté aquest tipus de continguts quan no tothom pensa així. Si continuem llegint tot l’article, veiem que en cap moment es parla de quina és la posició de l’associació, simplement es transmet l’opinió de la unitat política sense posar-la entre cometes ni atribuir-la al govern local, sinó utilitzant les paraules de l’equip de govern com si fossin les del mitjà. Així doncs, tot l’article sembla simplement una reproducció del missatge de l’autoritat local, una nota de premsa escrita pel mateix ajuntament, i no un article fet per un mitjà privat que prèviament ha contrastat, analitzat i verificat la informació.

“El periodista ha de defensar el dret a la informació davant de qualsevol restricció a la transparència exigida per l’interès públic, especialment quan les fonts són administracions i organismes oficials”, estableix el criteri 6 del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Podem concloure, doncs, que l’article denota una manca de llibertat, ja que Tàrrega TV ha publicat el missatge institucional sense verificar ni contrastar les dades provinents de les fonts oficials.

Seguint amb aquesta idea, podem observar que, com que no es contrasta la informació amb una varietat de fonts, també es falta al principi de veritat. Com bé inclou el principi d’actuació de la FAPE “s’han de contrastar les fonts i donar l’oportunitat a la persona afectada d’oferir la seva pròpia versió dels fets” (art. 3.1). En aquest cas, el mitjà no va donar veu a l’associació afectada per les crítiques de l’ajuntament.

Els periodistes han de “consultar totes les fonts disponibles per transmetre al públic aquella veritat invocada”, apunta en l’article 2 la UNESCO. Seguint aquest criteri, Tàrrega Televisió hauria d’haver contrastat la informació oficial, no només amb la posició de l’associació, sinó amb altres fonts externes, com les altres forces polítiques del ple, contràries a la decisió de l’equip de govern, o també amb experts en igualtat de gènere. Així doncs, no es va emprar un ampli ventall de fonts per poder proporcionar una visió completa i lliure de biaixos dels fets.

Per altra banda, com ja he mencionat, en cap moment s’explica quina ha estat la reacció de l’associació AGRAT. Així doncs, veiem com clarament s’ataca el principi de justícia, ja que no s’exposen tots els punts de vista relacionats amb el tema tractat en la notícia.

Dins del principi de justícia, la FIP remarca en el seu setè article que el periodista “ha de fer el màxim per evitar fomentar discriminacions de raça, sexe, orientació sexual, llengua, religió, política o altres opinions i origen nacional o social.” Tots els mitjans han de ser conscients que quan publiquen una notícia, estan generant una consciència social. Tàrrega TV, en publicar aquest article, pot arribar a provocar confusió entorn la lluita feminista i provocar que la població la malinterpreti.

Tàrrega TV va donar per suposat que el programa de carnaval incloïa comentaris masclistes i banalitzava la dona. Tanmateix, tant l’Institut Català de la Dona com altres entitats feministes han defensat que valoren “molt positivament que Tàrrega organitzi un Carnestoltes feminista i apoderador per a les dones i la seva sexualitat.” Aquest mitjà, doncs, hauria d’haver donat veu a organitzacions i experts que haguessin ajudat a fer una millor cobertura d’un tema d’especial sensibilitat social com és la desigualtat de gènere.

Si comparem el tractament d’aquesta informació amb el tractament que han fet altres mitjans, veiem com la notícia s’hauria pogut publicar d’una manera molt més èticament correcta.

La Vanguardia titula i subtitula la notícia així:

Títol i subtítol publicats per La Vanguardia

En posar la frase “banaliza la figura de la mujer” entre cometes, s’entén que es fa referència a l’opinió de l’Ajuntament de Tàrrega. A més, en el subtítol es parla de la posició de l’associació, donant així l’altre punt de vista i complint el principi de justícia.

Per altra banda, el diari ARA presenta els següents titular i subtítol:

Títol i subtítol publicats pel diari Ara

En el cas de l’ARA, es parla de polèmica i d’acusacions, tampoc es dóna l’opinió de l’equip de govern com a única i vertadera. En el subtítol, a més, es parla de desacord. Cal tenir en compte que estan tractant el cas enllaçant-lo amb la polèmica de Terrassa. Per aquest motiu, en el titular, no es donen els punts de vista concrets i es tracta el tema de manera més general.

Si analitzem el contingut dels articles d’ambdós diaris catalans, veiem com es tracten les posicions dels dos bàndols i com, en tot moment, es posen entre cometes tant les opinions de l’Ajuntament com les de l’associació AGRAT.

Tanmateix, podem veure que en cap dels 3 articles publicats s’ha donat veu a associacions que lluiten per la igualtat de gènere ni a expertes en sexisme. Per tant, les dues últimes publicacions analitzades també perpetuen, en certa manera, estereotips sexistes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s