Autora: Adriana Valero (@adrianadengra)
Fa poc més d’un any, concretament el 8 de març del 2014, mitjans d’arreu del món informaven que un avió de la companyia Malaysia Airlines amb destinació a la Xina havia desaparegut amb 227 passatgers a bord i 12 tripulants de cabina. El vol MH370, que es dirigia a Pequín des de Kuala Lumpur, va perdre el contacte amb els controladors aeris i, des d’aquell moment, ni les autoritats ni la línia aèria no han aconseguit localitzar l’aeronau.
Des d’un primer moment, la investigació sobre la desaparició de l’avió va girar entorn de diverses hipòtesis. Paral·lelament, els mitjans van iniciar les seves pròpies indagacions sobre el “misteriós” vol a través de la difusió de conjetures, especulacions i rumors. Per citar alguns exemples significatius, el Daily Mail afirmava que la desaparició de l’avió malaisi podria ser el primer cas de “cyber-segrest” del món. El diari britànic apuntava la possibilitat que uns hackers s’haguessin fet amb el control de l’avió a través del mòbil.
En una altra línia, la cadena nord-americana CNN convidava al programa CNN Newsroom a Brad Meltzer , autor de novel·les de misteri i suspens, per participar en l’anàlisi sobre la localització de l’avió. Beltzer va exposar una sèrie de teories sobrenaturals i conspiratòries basades en especulacions que en cap moment van ser contrastades. El presentador del programa, Don Lemon, lluny de qüestionar el testimoni de l’escriptor, va mostrar-se agraït de les intervencions d’aquest. Segons va explicar durant l’entrevista, Lemon estava tractant de traslladar al debat la possibilitat que es plantejava molta gent: que l’explicació s’escapés del nostre enteniment.
Però no va ser la CNN l’únic mitjà que es va fer ressò d’aquestes teories. Channel 4 dedicava una peça a explicar totes les especulacions al voltant de la desaparició de l’aeronau -abduccions d’aliens entre d’altres- i concloïa l’article amb una comparació del cas del vol malaisi amb la sèrie americana Lost. Tot i que en cap moment afirmava que aquestes teories fossin certes, es limitava a exposar-les seguides dels arguments que podien confirmar-les. La premsa internacional i nacional també va dedicar articles a narrar el llistat de possibilitats sense fonaments sobre la localització de l’avió. Així, La Nación, La Vanguardia o el Boston.com exposaven totes les conjetures, acompanyant-les en els tres casos d’entradetes que manifestaven que “les hipòtesis creixien, mentre que la investigació no avançava”.
Així doncs, atenent a la difusió de rumors analitzats anteriorment, diversos mitjans no haurien respectat el principi de veritat en el tractament de la desaparició del vol MH370. D’acord amb l’article III de la Declaració de principis sobre la conducta dels periodistes de la Federació Internacional de Periodistes (FIP), “El periodista no informarà sinó sobre fets dels quals coneix l’origen, no suprimirà informacions essencials i no falsificarà documents”. En aquest cas, la primera part de l’article quedaria totalment vulnerada, ja que en els mitjans esmentats els periodistes haurien informat sobre conjetures sense cap origen fonamentat.
Continuant amb el Codi Deontològic Europeu de la Professió Periodística, el quart article estableix que “l’emissió de notícies ha de realitzar-se amb veracitat, a través d’activitats verificadores i comprovadores oportunes i amb imparcialitat en l’exposició, descripció i narració dels mateixos. Els rumors no han de confondre’s amb les notícies”. Així doncs, en els casos tractats els mitjans donen difusió a conjetures, no només presentant hipòtesis no verificades i contribuint a la distorsió, sinó també aportant testimonis que aporten opinions que en cap moment són contrastades.
També cal destacar que alguns mitjans han difós rumors que afectarien directament a l’honor del pilot, ja que apunten que aquest es podria haver suïcidat i, per tant, seria el responsable de la mort de tota la tripulació. És el cas de The Huffington Post, que es feia ressò de la teoria d’alguns experts en aviació i titulava la peça com “MH370: ‘Pilot Zaharie Shah Committed Suicide & Killed Everyone Else On Malaysia Airlines Flight’” o de la pròpia BBC, que també es preguntava a l’enunciat si podria haver estat un suïcidi.
Així doncs, els mitjans, de nou, haurien faltat al principi de veritat, ja que no haurien respectat articles com el II del Codi deontològic dels periodistes catalans, que estableix que el periodista ha de “difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d’expressions o qualificatius injuriosos”. D’acord amb aquest article, la difusió d’especulacions que vinculessin la desaparició del vol al suïcidi del pilot constituïren afirmacions sense base suficient que lesionen la seva dignitat i que, per tant, els mitjans haurien d’haver evitat a tota costa.
Deontologia Periodística 