El cas de Bobbi Kristina o les males praxis del periodisme

Autora: Mireia Rom (@mireiarom)

Bobbi Kristina, la filla de Whitney Houston, es troba en coma induït des que el passat 11 de febrer va ser trobada inconscient a la banyera de l’habitació de l’hotel on s’allotjava.

  Aquest fet demanava un tractament periodístic d’especial cura i sensibilitat que, malauradament, no es va complir. Ben al contrari, diversos mitjans van començar una sèrie d’especulacions que poc s’avenen amb els principis ètics de la professió. L’ABC, per exemple, no va tenir cap dubte a l’hora de comparar el cas de Bobbi Kristina amb el de la seva mare. Més enllà que les dues havien estat trobades inconscients en una banyera, el diari aventurava que Bobbi Kristina “s’havia enfrontat als mateixos dimonis que van afectar els seus pares, que públicament havien confessat la seva lluita contra l’addicció [a les drogues]”. A més, basant-se en una “font propera a la família”, assegurava que Bobbi Kristina no hauria pogut superar la pèrdua de la seva mare.

Aquesta informació vulnera el punt 2 del codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que assegura que cal evitar afirmacions o dades imprecises sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones. La informació que ofereix aquest mitjà no s’ha verificat, de manera que també aniria en contra del principi de veritat del tesaure de l’ètica periodística. Encara que haguessin trobat drogues a la seva habitació, no s’ha demostrat que Bobbi Kristina n’hagués consumit abans de morir i encara menys que aquestes tinguessin a veure amb la causa de la mort. De la mateixa manera, tampoc hi ha cap prova que la jove s’hagués intentat suïcidar. Així ho assegurava El País dies més tard, tot i que també es feia ressò dels “rumors” sobre la possible inculpació de Nick Gordon, germanastre i parella de la jove. Tornem a les conjectures.

D’altra banda, molts mitjans (entre els quals, l’ABC, El Periódico, La Vanguardia i l’Ara) van haver de desmentir que Bobbi Kristina seria desconnectada el dia de l’aniversari de la mort de la seva mare tal com havien assegurat. De tots ells, només l’Ara atribuïa la informació al The New York Post en el titular.

Així mateix, l’Ara, La Vanguardia i l’ABC també van vulnerar el dret a la intimitat dels afectats. En primer lloc, després que els metges asseguressin la mort cerebral de la jove, l’Ara va publicar: “I és que el pessimisme s’ha degut apoderar de la família després de cinc dies d’ingrés en què no hi ha hagut cap bona notícia”. En segon lloc, La Vanguardia indicava que un membre de la família havia assegurat que Bobbi Brown, el pare de la jove, “havia estat plorant sense parar des d’ahir”. Per últim, l’ABC es feia ressò d’una informació publicada al The New York Post i explicava: “Quan la família es va adonar que l’activitat cerebral era mínima, van deixar anar un crit que va terroritzar tot l’hospital”.

Totes aquestes informacions resulten del tot prescindibles. Tothom pot suposar l’estat de dolor en què es troba la família davant d’una situació tan complicada. Precisament per això els periodistes s’haurien de frenar a l’hora d’envair la seva privacitat i intimitat, punt que recullen tots els codis deontològics de la professió. En aquest cas, el que ho resumeix més bé és el punt 4 del codi deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE), que assegura que “en el tractament informatiu d’assumptes en què hi hagi elements de dolor o aflicció, el periodista evitarà la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies”. També s’afegeix que quan es tracti de persones ingressades en un hospital, les restriccions sobre la intromissió a la intimitat seran encara més estrictes.

Per totes aquestes raons, les notícies esmentades no passarien cap revisió deontològica. Si una cosa no se sap, és millor reconèixer-ho que no pas especular. A més, mai s’haurien de publicar rumors o conjectures, no només perquè no s’han demostrat, sinó sobretot pel perill que tenen de lesionar la dignitat o menysprear les persones afectades. Hem passat d’atribuir el coma de Bobbi Kristina a la seva addicció a les drogues o a un intent de suïcidi a acusar de possible agressor la seva parella. I cap mitjà no ha publicat cap rectificació, sinó que les informacions i les contrainformacions se succeeixen les unes a les altres sense criteri ni rigor.

Fa pensar el fet que, després de tres anys de la mort de Whitney Houston, els mitjans cometin els mateixos errors a l’hora de tractar el cas de la seva filla.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s